L’accés a un habitatge digne i assequible és una necessitat que afecta el conjunt de la societat, independentment de les idees, les sensibilitats o les tendències polítiques de cada persona.
Persones i famílies amb visions polítiques molt diferents comparteixen una mateixa dificultat: la incapacitat, cada vegada més freqüent, de poder accedir a un habitatge que puguin assumir econòmicament i que els permeti desenvolupar un projecte de vida amb dignitat.
Per això, les polítiques d’habitatge han de superar la confrontació ideològica i situar les persones al centre. Cal impulsar polítiques socials, eficaces i sostingudes en el temps, capaces d’augmentar l’oferta d’habitatge assequible, facilitar l’accés al lloguer i protegir les famílies que tenen més dificultats.
L’habitatge no hauria de ser un motiu de divisió política, sinó un àmbit de responsabilitat compartida. Quan una necessitat afecta persones de totes les sensibilitats, la resposta també ha de buscar amplis consensos.
Perquè tenir un habitatge digne no és una qüestió d’ideologia. És una qüestió social, de dignitat i d’oportunitats.
