Mudar-se al poble a buscar una casa: l’èxode rural invers de joves que fugen del cost de l’habitatge
El 13% de les persones que volen comprar una casa tenen previst establir-se en un municipi de menys de 10.000 habitants: persones solteres de trenta anys amb ingressos mitjans que veuen l’Espanya deserta com la seva única sortida en un mercat immobiliari confinat.
Espanya té un problema d’habitatge que ha anat empitjorant constantment durant anys i ja ha canviat la manera com els seus joves imaginen el seu futur. Per a la majoria de les persones menors de 40 anys, tenir un pis en propietat a Madrid, Barcelona o Màlaga és pràcticament impossible. Llogar per si sol no és una opció viable : aquells que marxen de casa per viure de manera independent gasten una mitjana del 98,7% del seu salari en habitatge.
El resultat és una generació atrapada : només el 14,5% dels joves d’entre 16 i 29 anys han aconseguit independitzar-se , i l’ edat mitjana de marxar de casa ja ha arribat als 30 anys , en comparació amb una mitjana de 26 anys a Europa. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 44,3% dels joves d’entre 26 i 34 anys encara vivien amb els seus pares el 2025.
La generació anterior podia comprar apartaments, cotxes i fins i tot segones residències amb un salari mitjà. Avui dia, això és una quimera. Davant l’escassetat d’habitatges i una demanda sostinguda, els preus de compra d’immobles han pujat un 14,7% interanual i els preus de lloguer un 10,9%, segons dades de Bankinter, mentre que els salaris dels menors de 35 anys amb prou feines han augmentat en termes reals.
A això s’hi afegeix la superpoblació de les ciutats , ara metròpolis que alberguen més habitants dels que poden acollir, amb alts nivells de contaminació , i on és impossible trobar la pau i la tranquil·litat que es troba al camp. Per totes aquestes raons, cada cop més joves canvien la ciutat per pobles poc poblats on tenir una casa en propietat encara no s’ha convertit en un luxe inassolible.
El poble com a solució
A Espanya, anar al poble a l’estiu sempre ha estat una tradició . Cada nen tenia un poble, i els que no en tenien anaven amb els seus amics al poble dels seus avis. Els més petits gaudien d’aquests pobles, allunyats de l’enrenou de les ciutats, durant les seves vacances. Eren tardes que passaven nedant al riu, amb un entrepà de pernil per berenar, rialles i jocs amb els cosins.
Avui, aquests nens són adults per als quals és molt difícil comprar un habitatge a les grans ciutats, i que per tant inicien un èxode invers al que van fer els seus avis i pares tornant a pobles petits on comprar un habitatge no representa un esforç hercúli.
En aquest context, part de la generació que hauria de comprar el seu primer pis a la ciutat comença a buscar en altres llocs. Segons un estudi de Fotocasa Research realitzat durant el primer semestre del 2026, el 13% dels sol·licitants d’habitatge a Espanya tenen previst traslladar-se en els propers mesos a una ciutat amb menys de 10.000 habitants . No es tracta de jubilats que busquen tranquil·litat. Són joves, en la plenitud de les seves carreres, amb els seus plans de vida encara en procés de creació.
El perfil elaborat per l’estudi és precís: tenen una edat mitjana de 35 anys, ingressos d’entre 1.000 i 3.000 euros mensuals i, en molts casos, encara viuen amb els seus pares.
Provenen principalment de Catalunya (22%), Andalusia (19%) i Madrid (18%) , i l’aspecte més revelador d’aquestes dades és que la majoria no provenen de grans capitals, sinó de ciutats mitjanes: el 44% viu actualment en municipis de més de 50.000 habitants que no són capitals de província. Es tracta de persones que ja s’han distanciat de la gran ciutat i estan disposades a anar encara més lluny.
