Des de la Fundació Claperós defensem unes polítiques d’habitatge que reconeguin i respectin la diversitat dels models familiars i que donin resposta a les necessitats reals de cada llar.
L’accés a un habitatge ha de ser una oportunitat per a tothom, independentment de la composició familiar o de les circumstàncies personals i econòmiques. Aquesta necessitat és especialment important per a les famílies monoparentals, on una sola persona assumeix la responsabilitat de sostenir econòmicament la llar, tenir cura dels infants i garantir-ne el benestar.
La dependència d’un únic sou, la precarietat laboral, l’increment dels preus del lloguer i les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar situen aquestes famílies en una situació de major vulnerabilitat. Aquesta realitat pot dificultar no només l’accés a un habitatge, sinó també la possibilitat de mantenir-lo en condicions d’estabilitat i seguretat.
Per això, considerem necessari impulsar un model d’habitatge protegit més flexible, inclusiu i adaptat a les diferents realitats socials. Un model que tingui en compte els ingressos familiars, el nombre de membres de la unitat de convivència, les responsabilitats de cura i les necessitats específiques de cada família.
Cal entendre que l’habitatge és l’espai on els infants creixen, desenvolupen la seva personalitat, estudien i construeixen el seu futur. Per això, garantir l’accés a un habitatge assequible a les famílies monoparentals és també protegir la infància, afavorir la igualtat d’oportunitats i prevenir situacions d’exclusió social.
No es tracta únicament de construir més habitatges, sinó de crear les condicions perquè cada persona i cada família pugui accedir a una llar adequada a la seva realitat.
Des de la Fundació Claperós entenem que garantir el dret a l’habitatge és també garantir la igualtat d’oportunitats, protegir la infància i construir una societat més justa, cohesionada i inclusiva.
