La proposta de la Fundació Claperós hauria de situar la creació d’habitatge protegit i assequible en una perspectiva més àmplia: no es tracta únicament d’incrementar l’activitat promotora, sinó de construir un model residencial sostenible, socialment responsable i econòmicament viable, que faciliti l’accés a un habitatge digne i doni resposta a les necessitats reals de la ciutadania.
La Fundació Claperós defensa la necessitat d’unir esforços entre les administracions públiques, el sector privat, els promotors immobiliaris, les entitats socials i la societat civil per impulsar noves fórmules de col·laboració que permetin augmentar l’oferta d’habitatge protegit i assequible.
Objectiu general: Promoure un model de creació d’habitatge protegit que combini innovació, viabilitat econòmica, sostenibilitat ambiental i compromís social, garantint que l’habitatge sigui un dret i no un factor d’exclusió.
1. Innovació urbanística i optimització del sòl disponible
Cal explorar totes les possibilitats que ofereix el territori per incrementar la construcció d’habitatge protegit, aprofitant millor els recursos urbanístics existents i facilitant noves oportunitats de desenvolupament.
- Optimització del sòl: Estudiar fórmules per incrementar l’edificabilitat i la densitat residencial en aquells àmbits on sigui urbanísticament viable, sempre que es destinin a habitatge protegit i es respectin els criteris de qualitat arquitectònica i habitabilitat.
- Reconversió d’edificis i espais en desús: Impulsar la transformació de locals comercials, oficines, edificis obsolets i altres immobles susceptibles de convertir-se en habitatges assequibles.
- Rehabilitació i recuperació del patrimoni residencial: Identificar edificis que puguin incorporar-se al parc d’habitatge protegit mitjançant actuacions de rehabilitació i adequació.
- Urbanisme al servei de les persones: Promoure barris accessibles, sostenibles i ben connectats, amb serveis, equipaments i espais comunitaris que afavoreixin la convivència.
Línia pròpia de la Fundació: Convertir l’urbanisme en una eina de cohesió social, aprofitant els recursos disponibles per generar noves oportunitats residencials.
2. Agilització administrativa i seguretat jurídica
La creació d’habitatge protegit necessita una administració eficient, coordinada i capaç de donar resposta als projectes amb terminis raonables.
- Simplificació dels procediments: Reduir la complexitat administrativa i els terminis de concessió de llicències urbanístiques i ambientals.
- Coordinació institucional: Facilitar la cooperació entre ajuntaments, Generalitat i organismes competents per evitar duplicitats i bloquejos administratius.
- Seguretat jurídica: Establir marcs normatius estables que permetin als promotors i inversors desenvolupar projectes amb garanties.
- Finestreta única: Estudiar mecanismes de tramitació centralitzada que facilitin el seguiment de les promocions.
Línia pròpia de la Fundació: Defensar una administració facilitadora, que entengui l’habitatge protegit com una prioritat social i actuï amb responsabilitat, eficàcia i transparència.
3. Viabilitat econòmica, finançament i incentius
Un dels grans reptes és aconseguir que la construcció d’habitatge assequible sigui econòmicament viable sense traslladar els costos a les famílies que més necessiten accedir-hi.
- Finançament públic i privat: Impulsar mecanismes de finançament compartit entre administracions, entitats financeres i promotors.
- Crèdits bonificats: Facilitar préstecs amb condicions preferents per a projectes que garanteixin habitatges protegits i assequibles durant períodes llargs.
- Incentius fiscals: Estudiar bonificacions i beneficis tributaris vinculats al compliment de compromisos socials i de permanència de l’habitatge en el parc assequible.
- Línia pròpia de la Fundació: Treballar per trobar l’equilibri entre la sostenibilitat econòmica de les promocions i la seva finalitat social. L’habitatge protegit ha de ser viable per a qui el construeix i accessible per a qui l’habita.
- Ajuts a la construcció i rehabilitació: Prioritzar les promocions destinades al lloguer protegit, la rehabilitació energètica i la recuperació d’edificis.
- Noves fórmules d’inversió: Explorar instruments financers que permetin mobilitzar capital privat cap a projectes amb rendibilitat raonable i retorn social mesurable.
4. Col·laboració publico-privada i nous models de promoció
La Fundació Claperós considera imprescindible superar els plantejaments tradicionals i obrir la porta a totes les iniciatives que puguin contribuir a incrementar el parc d’habitatge protegit.
- Cessió del dret de superfície: Facilitar que les administracions cedeixin sòl públic durant períodes llargs a promotors, cooperatives i entitats socials per desenvolupar habitatge assequible, mantenint la titularitat pública del sòl.
- Aliances estratègiques: Establir acords entre administracions, empreses constructores, promotors, cooperatives i fundacions.
- Models de gestió compartida: Explorar fórmules que combinin inversió privada, garanties públiques i gestió social.
- Participació de l’economia social: Incorporar cooperatives, entitats sense ànim de lucre i iniciatives d’economia social i solidària en la promoció i gestió residencial.
- Compromisos a llarg termini: Garantir que les promocions mantinguin la seva finalitat assequible i social durant el període establert.
Línia pròpia de la Fundació: Actuar com a agent de connexió entre els diferents sectors, afavorint el diàleg, la cooperació i la identificació de projectes que puguin convertir-se en habitatges reals.
5. Construcció industrialitzada, sostenibilitat i innovació
La innovació constructiva ha de tenir un paper determinant en la creació de nous habitatges protegits. La construcció industrialitzada pot contribuir a reduir terminis, optimitzar costos i millorar la qualitat dels edificis.
- Construcció industrialitzada: Impulsar sistemes constructius que permetin reduir els terminis d’execució i millorar l’eficiència dels recursos.
- Sostenibilitat ambiental: Incorporar materials responsables, eficiència energètica i criteris d’economia circular.
- Edificis saludables: Garantir habitatges accessibles, confortables i adaptats a les necessitats de les persones.
- Edificis socialitzadors: Incorporar sales comunitàries, terrasses compartides, jardins i horts urbans que fomentin les relacions veïnals.
- Rehabilitació sostenible: Recuperar edificis existents, millorant-ne les condicions estructurals, energètiques i d’habitabilitat.
Línia pròpia de la Fundació: Promoure un model d’habitatge protegit que no es limiti a construir edificis, sinó que contribueixi a crear comunitat, benestar i convivència.
6. Habitatge protegit adaptat a les necessitats socials
La política d’habitatge ha de reconèixer que no totes les persones ni totes les famílies tenen les mateixes necessitats. Per això, cal avançar cap a un model més flexible, inclusiu i adaptat a les diferents realitats econòmiques i familiars.
- Famílies monoparentals: Promoure habitatges protegits amb criteris d’accés que tinguin en compte la realitat econòmica i les responsabilitats familiars.
- Joves i famílies joves: Facilitar l’accés al primer habitatge i a l’emancipació.
- Infància: Garantir entorns residencials segurs, estables i adequats per al desenvolupament dels infants.
- Gent gran: Desenvolupar alternatives residencials que permetin mantenir l’autonomia, prevenir la solitud i evitar situacions de vulnerabilitat o pèrdua de la llar.
- Persones en situació de vulnerabilitat: Facilitar l’accés a habitatges dignes mitjançant polítiques d’acompanyament i suport social.
- Convivència intergeneracional: Impulsar models residencials que afavoreixin la relació entre persones de diferents edats i circumstàncies.
Línia pròpia de la Fundació: Situar les persones al centre de les polítiques d’habitatge, perquè l’accés a una llar digna no depengui exclusivament de la capacitat econòmica, sinó també de les necessitats socials i familiars.
7. Observatori de l’Habitatge Protegit: coneixement, anàlisi i propostes
La Fundació Claperós, mitjançant l’Observatori de l’Habitatge Protegit de Catalunya (OHP), pot reforçar la seva capacitat d’incidència i contribuir a millorar les polítiques públiques d’habitatge.
Les línies d’actuació serien:
- Recopilació de dades: Analitzar l’evolució de l’oferta, la demanda i les necessitats d’habitatge protegit.
- Estudis de viabilitat: Examinar els costos de construcció, el finançament, la disponibilitat de sòl i les possibilitats de promoció.
- Identificació de necessitats: Detectar els col·lectius amb més dificultats d’accés a l’habitatge.
- Avaluació de polítiques públiques: Analitzar l’eficàcia de les mesures adoptades i proposar alternatives.
- Transferència de coneixement: Facilitar espais de debat, trobada i col·laboració entre administracions, professionals, promotors i entitats socials.
Línia pròpia de la Fundació: Transformar el coneixement en propostes concretes.
L’Observatori ha de ser una eina independent d’anàlisi, reflexió i impuls de noves solucions residencials.
El posicionament institucional de la Fundació Claperós
La Fundació Claperós defensa que la solució al problema de l’habitatge requereix voluntat política, iniciativa empresarial, col·laboració institucional i compromís social.
No podem limitar-nos a reclamar més habitatge protegit: hem de treballar per fer-lo possible. Això significa acceptar noves idees, estudiar models de finançament diferents, facilitar la participació del sector privat, aprofitar millor el sòl disponible, innovar en els sistemes constructius i incorporar les entitats socials en la recerca de solucions.
La Fundació vol contribuir a crear un espai de cooperació on totes les propostes siguin escoltades, estudiades i valorades des d’una perspectiva tècnica, econòmica i social. No hi ha una única fórmula per resoldre el problema residencial; cal combinar iniciatives i sumar capacitats.
El nostre compromís és treballar perquè l’habitatge protegit deixi de ser una resposta insuficient davant l’exclusió residencial i es converteixi en una política estructural de cohesió, igualtat d’oportunitats i benestar col·lectiu.
