La Fundació Claperós defensa la incorporació de la construcció industrialitzada com una de les eines estratègiques per ampliar l’habitatge protegit i donar resposta a les necessitats residencials de la ciutadania.
Considerem necessari sumar esforços entre les administracions públiques, les empreses constructores, els fabricants industrials, els promotors i les entitats socials per desenvolupar nous models de construcció que siguin tècnicament viables, econòmicament sostenibles i socialment responsables.
La innovació ha de permetre transformar els recursos disponibles en habitatges reals, amb preus accessibles i unes condicions de vida dignes.
CONSTRUIR MÉS, MILLOR I A UN COST ASSEQUIBLE
Des de la Fundació Claperós considerem que la construcció industrialitzada representa una oportunitat estratègica per transformar el sector de l’habitatge i donar resposta a un dels grans reptes socials del nostre temps: garantir l’accés a habitatges dignes, assequibles, sostenibles i adaptats a les necessitats reals de les famílies.
La innovació constructiva no ha de tenir únicament una finalitat tecnològica o econòmica. Ha de ser, sobretot, una eina de transformació social que permeti construir més habitatges, reduir costos, millorar-ne la qualitat i facilitar l’accés a una llar a les persones que tenen més dificultats econòmiques i residencials.
Construir un edifici industrialitzat, sostenible i confortable significa traslladar una part important del procés constructiu a un entorn industrial controlat, on els diferents elements de l’edifici es dissenyen, es fabriquen i es preparen amb una elevada precisió abans de ser transportats al solar per al seu muntatge.
Aquest sistema permet millorar la planificació, controlar els materials, reduir els residus i optimitzar els terminis d’execució. Però el seu valor més important és que permet orientar la construcció cap a un model d’habitatge més eficient, saludable i pensat per a les persones.
Per a la Fundació Claperós, la construcció industrialitzada ha de formar part d’una nova política d’habitatge protegit i assequible, en què la sostenibilitat, la innovació i el compromís social avancin conjuntament.
1. Disseny digital: projectar abans de construir
Un dels principals avantatges de la construcció industrialitzada és que l’edifici es pot desenvolupar virtualment abans d’iniciar-ne la fabricació.
Mitjançant sistemes de modelatge digital BIM (Building Information Modeling), arquitectes, enginyers i industrials treballen sobre un model tridimensional que incorpora les característiques estructurals, constructives i funcionals de l’edifici.
Aquesta metodologia permet anticipar possibles errors, coordinar els diferents professionals i calcular amb precisió els materials i les instal·lacions necessàries.
Modularitat flexible i adaptada a les famílies
Els habitatges s’han de dissenyar pensant en les diferents realitats familiars. No totes les llars tenen les mateixes necessitats: famílies nombroses, monoparentals, joves que inicien la seva emancipació o persones grans necessiten distribucions i espais adaptats a les seves circumstàncies.
Per això, la modularitat ha de permetre crear habitatges flexibles, amb espais oberts, habitacions adaptables, zones d’emmagatzematge i distribucions que facilitin la convivència.
Integració de les instal·lacions
Les xarxes d’aigua, electricitat, climatització i ventilació es projecten digitalment i s’integren als diferents elements constructius. Això facilita el muntatge, redueix les intervencions posteriors i millora el control de qualitat.
La finalitat és construir habitatges funcionals, accessibles i preparats per respondre a les necessitats presents i futures dels seus habitants.
2. Materials sostenibles i estructures eficients
La selecció dels materials és un element fonamental per aconseguir edificis respectuosos amb el medi ambient, energèticament eficients i saludables.
La construcció industrialitzada permet combinar diferents sistemes estructurals i materials segons les característiques de cada projecte.
Estructures de fusta contralaminada (CLT)
La fusta contralaminada és una alternativa constructiva amb un gran potencial de sostenibilitat. És un material renovable que, si procedeix de boscos gestionats responsablement, pot contribuir a reduir la petjada de carboni de l’edifici i emmagatzemar carboni durant la seva vida útil.
També permet una construcció més lleugera i facilita la fabricació de panells estructurals amb una elevada precisió.
Formigó i acer industrialitzats
Els sistemes prefabricats de formigó i les estructures d’acer lleuger permeten obtenir edificis resistents, duradors i adaptables a diferents necessitats arquitectòniques.
La combinació de materials pot millorar el comportament estructural, la protecció contra el foc i l’eficiència tèrmica i acústica.
Aïllaments sostenibles
L’ús de cel·lulosa, fibres naturals i altres materials amb baix impacte ambiental contribueix a millorar l’aïllament tèrmic i acústic, controlar la humitat i afavorir unes condicions interiors saludables.
La qualitat dels materials no s’ha de valorar únicament pel seu cost inicial, sinó també per la seva durabilitat, el manteniment que requereixen i els beneficis que aporten als habitants.
3. Fabricació industrial en un entorn controlat
Una de les grans diferències respecte de la construcció tradicional és que una part important de l’edifici es fabrica en instal·lacions industrials especialitzades.
Els panells de façana, els forjats, les divisions interiors i altres components es produeixen en fàbrica mitjançant processos mecanitzats i controls de qualitat.
Precisió i control de qualitat
La fabricació industrial permet treballar amb mesures exactes, controlar els processos i reduir els errors derivats de les condicions variables d’una obra convencional.
Minimització dels residus
La planificació prèvia facilita aprofitar millor els materials i recuperar els sobrants per incorporar-los, quan és possible, a altres processos productius.
Mòduls de banys i cuines
També es poden fabricar mòduls tridimensionals de banys i cuines que arriben a l’obra pràcticament acabats, amb els revestiments i les instal·lacions preparats per connectar-los a les xarxes generals.
Aquest sistema redueix les operacions que s’han de fer directament a l’obra i facilita una execució més ordenada i eficient.
4. Logística i muntatge ràpid a l’obra
La construcció industrialitzada permet desenvolupar simultàniament diferents fases del projecte.
Mentre a la fàbrica es produeixen els elements estructurals i els mòduls, al solar es poden preparar els fonaments i les infraestructures necessàries.
Muntatge coordinat
Quan els components arriben a l’obra, es col·loquen i s’acoblen mitjançant grues i sistemes d’unió específics. Això permet reduir considerablement el temps necessari per aixecar l’estructura de l’edifici.
Segons el sistema constructiu i les característiques del projecte, els terminis globals poden reduir-se aproximadament entre un 30% i un 60%, tot i que aquesta millora s’ha de valorar en cada promoció.
Menys molèsties per a l’entorn
La reducció dels treballs executats directament al solar pot disminuir el soroll, la pols, els residus i la circulació de vehicles pesants.
Aquest aspecte és especialment important quan es construeix en barris habitats, on cal respectar la convivència i minimitzar les molèsties als veïns.
Economia circular i construcció reversible
Sempre que el sistema ho permeti, les unions mecàniques faciliten la reparació, la substitució de components i, fins i tot, el desmuntatge de determinats elements per reutilitzar-los o reciclar-los.
Aquesta manera de construir contribueix a avançar cap a un model més responsable amb els recursos naturals.
5. Confort familiar, eficiència energètica i salut
Un habitatge no és únicament una estructura física. És l’espai on les persones conviuen, descansen, eduquen els seus fills i construeixen el seu projecte de vida.
Per això, la qualitat de la construcció ha de mesurar-se també pel benestar que proporciona als seus habitants.
Confort tèrmic i estalvi energètic
Els sistemes d’aïllament d’altes prestacions, les finestres eficients i l’estanquitat de l’envolupant permeten mantenir temperatures interiors més estables durant tot l’any.
Els criteris de disseny inspirats en l’estàndard Passivhaus poden reduir considerablement les necessitats de calefacció i refrigeració.
Això representa un benefici ambiental, però també econòmic: menys consum energètic significa factures més baixes i una menor exposició de les famílies a la pobresa energètica.
Ventilació i qualitat de l’aire interior
Els sistemes de ventilació mecànica amb recuperació de calor permeten renovar l’aire interior de manera controlada, reduint la concentració de contaminants, partícules i excés d’humitat.
Una bona ventilació, combinada amb materials saludables i una execució correcta, ajuda a prevenir condensacions, floridures i altres problemes que poden perjudicar la salut.
Aïllament acústic i intimitat
La qualitat dels tancaments, els materials absorbents i el tractament de les unions constructives permeten reduir la transmissió del soroll entre habitatges i des de l’exterior.
El silenci i la intimitat són condicions importants per al descans, l’estudi, el teletreball i la convivència familiar.
Materials saludables i espais naturals
La incorporació de materials de baixes emissions, la presència de llum natural i, quan és possible, l’ús de fusta visible contribueixen a crear ambients més agradables i confortables.
La relació amb la natura, la qualitat de l’aire i la llum natural són factors que també formen part del benestar emocional de les persones.
6. Sostenibilitat i economia circular: construir pensant en el futur
La sostenibilitat no s’ha de limitar a l’estalvi energètic de l’edifici. Ha d’estar present en tot el cicle de vida de la construcció: des de l’extracció dels materials fins a la fabricació, el transport, el manteniment i la possible reutilització dels components.
La construcció industrialitzada facilita aquesta visió global perquè permet planificar millor els recursos i controlar els processos productius.
Entre els seus principals beneficis destaquen:
- Reducció dels residus i millor aprofitament dels materials.
- Menor consum energètic durant l’ús de l’habitatge.
- Incorporació de materials reciclats i renovables quan siguin adequats.
- Reducció de les emissions associades a la construcció.
- Major durabilitat i facilitat de manteniment.
- Possibilitat de reutilitzar i reciclar components constructius.
Des de la Fundació Claperós defensem que l’habitatge assequible també ha de ser sostenible. No podem construir solucions residencials per a les persones d’avui generant problemes ambientals per a les generacions futures.
7. Predictibilitat i eficiència econòmica: construir millor per arribar a més persones
Un dels grans reptes de l’habitatge protegit és aconseguir que els costos de construcció siguin compatibles amb uns preus finals de venda o lloguer realment assequibles.
La industrialització pot contribuir a aquest objectiu mitjançant una millor planificació, la reducció de les tasques repetitives, l’optimització dels materials i la disminució dels terminis d’execució.
Més control dels costos
La fabricació en fàbrica permet conèixer amb més precisió els materials, les quantitats i els processos necessaris. Això facilita anticipar desviacions pressupostàries i millorar la previsió econòmica de les promocions.
Menys temps d’execució
La possibilitat de fabricar els mòduls mentre es preparen els fonaments redueix el temps global del projecte i pot disminuir determinades despeses indirectes associades a la durada de les obres.
Menys manteniment i més durabilitat
La qualitat de fabricació, la selecció adequada dels materials i el control de les instal·lacions poden reduir les patologies constructives i les intervencions de manteniment.
Cal remarcar, però, que industrialitzar no significa automàticament construir més barat. El resultat econòmic depèn del disseny, l’escala de la promoció, el transport, la disponibilitat de fàbriques i la capacitat d’organitzar adequadament tot el procés.
La finalitat social ha de ser que les millores d’eficiència es tradueixin en més habitatges disponibles i en preus més accessibles per a les famílies.
8. Rigor tècnic, seguretat laboral i professionalització
La construcció industrialitzada també representa una transformació del model de treball del sector.
El trasllat de determinades operacions a fàbriques especialitzades permet treballar en entorns més controlats, amb processos definits, maquinària adequada i protocols de seguretat.
Aquesta evolució pot contribuir a reduir determinats riscos laborals, millorar les condicions de treball i reforçar la qualificació professional.
Nous perfils professionals
La digitalització, el modelatge BIM, la robòtica, la fabricació automatitzada i la gestió logística generen noves oportunitats laborals.
És important facilitar la incorporació de joves, impulsar la formació professional i promoure la presència de les dones en un sector que històricament ha estat molt masculinitzat.
Des de la Fundació Claperós entenem que la innovació constructiva també ha de generar ocupació de qualitat, formació especialitzada i igualtat d’oportunitats.
9. El valor social de la construcció industrialitzada: habitatges que creen comunitat
La construcció industrialitzada no ha de tenir com a únic objectiu aixecar edificis més ràpidament. Ha de permetre desenvolupar un nou concepte d’habitatge protegit: edificis que afavoreixin la convivència, la cohesió social i el benestar col·lectiu.
La qualitat residencial també depèn de com es relacionen les persones amb els espais que comparteixen i amb el seu entorn.
Per això, proposem incorporar als projectes criteris d’edificis socialitzadors, amb espais comuns i serveis que facilitin la relació entre veïns.
Espais compartits i convivència
- Sales polivalents per a activitats comunitàries.
- Terrasses i espais comuns de trobada.
- Jardins compartits i horts urbans.
- Zones de joc segures per als infants.
- Espais accessibles per a les persones grans i amb mobilitat reduïda.
Habitatges adaptats a les diferents realitats familiars
Els projectes han de contemplar les necessitats de les famílies monoparentals, les famílies amb infants, els joves, les persones grans i les persones amb discapacitat.
L’accessibilitat universal, la flexibilitat dels espais i la diversitat de tipologies residencials han de formar part de la planificació des del primer moment.
Construir comunitat per prevenir l’aïllament
Els espais compartits poden afavorir les relacions de veïnatge, la solidaritat i el suport mutu, especialment entre les persones que viuen soles o es troben en situacions de vulnerabilitat.
Un edifici ben dissenyat no només proporciona un sostre: també pot contribuir a crear vincles socials i millorar la qualitat de vida del barri.
10. El compromís de la Fundació Claperós: innovació al servei del dret a l’habitatge
Des de la Fundació Claperós defensem que la construcció industrialitzada ha de formar part de les solucions que permetin ampliar el parc d’habitatge protegit i assequible a Catalunya.
Considerem que cal superar una visió de la construcció centrada exclusivament en els costos i els terminis per avançar cap a un model que integri tecnologia, sostenibilitat, responsabilitat econòmica i compromís social.
Per fer-ho possible, proposem impulsar la col·laboració entre les administracions públiques, els promotors, les empreses constructores, els fabricants industrials, els professionals tècnics i les entitats socials.
La cooperació entre aquests agents pot facilitar nous projectes, compartir coneixement, identificar oportunitats de finançament i desenvolupar solucions constructives adaptades a les necessitats del territori.
Les nostres línies de treball han de contribuir a:
- Impulsar l’habitatge protegit i assequible, incorporant sistemes industrialitzats que permetin ampliar l’oferta residencial.
- Promoure la sostenibilitat, amb materials responsables, eficiència energètica i economia circular.
- Afavorir la innovació tecnològica, incorporant la digitalització i els nous sistemes de fabricació.
- Defensar el benestar de les famílies, garantint habitatges saludables, accessibles, confortables i adaptables.
- Fomentar la formació i l’ocupació, generant noves oportunitats professionals i facilitant la incorporació de joves i dones.
- Crear edificis socialitzadors, amb espais compartits que afavoreixin la convivència, la integració i la cohesió social.
- Promoure la col·laboració publicoprivada, sumant recursos, coneixement i capacitat d’execució per fer possibles nous projectes residencials.
CONCLUSIÓ: CONSTRUIR MILLOR PER GARANTIR UN FUTUR MILLOR
La construcció industrialitzada ens ofereix l’oportunitat de repensar com construïm, per a qui construïm i amb quina responsabilitat ho fem.
La seva aportació no s’ha de mesurar únicament per la velocitat de fabricació, la precisió dels materials o la reducció dels costos. El seu veritable valor s’ha de mesurar per la capacitat de posar més habitatges dignes i assequibles a l’abast de les persones.
Necessitem edificis sostenibles, però també accessibles. Necessitem innovació tecnològica, però també compromís social. Necessitem eficiència econòmica, però sense renunciar a la qualitat, la salut i el benestar de les famílies.
La Fundació Claperós vol contribuir a aquest canvi de model, promovent el diàleg, la cooperació i la incorporació de noves solucions constructives que facin possible una política d’habitatge més eficient, inclusiva i responsable.
Perquè construir habitatges no és només aixecar edificis: és crear llars, generar oportunitats i construir futur.
