Aquesta dada posa de manifest una realitat social que requereix una resposta urgent: la vulnerabilitat residencial de les famílies monoparentals té un clar component de desigualtat de gènere.
Per a la Fundació Claperós, aquesta situació ha de ser una prioritat en les polítiques d’habitatge protegit i assequible. No es tracta únicament de facilitar l’accés a una llar, sinó de garantir estabilitat, seguretat i oportunitats de futur a les dones que assumeixen soles la responsabilitat familiar i la criança dels seus fills i filles.
Cal precisar una qüestió estadística important: les fonts consultades confirmen que aproximadament el 80% de les famílies monoparentals a Catalunya estan encapçalades per dones. Això no significa que el 80% de les famílies en risc d’exclusió residencial siguin necessàriament dones. A més, l’Idescat situa en el 47% el risc de pobresa de les llars formades per un adult amb fills dependents el 2025.
Les dones que assumeixen soles la responsabilitat d’una família afronten sovint una doble dificultat: garantir els ingressos necessaris per sostenir la llar i trobar un habitatge digne, estable i assequible.
Aquesta realitat s’agreuja quan hi ha infants a càrrec, precarietat laboral, dificultats de conciliació i manca de xarxes de suport. La impossibilitat d’accedir a un habitatge adequat no afecta únicament la mare, sinó també el desenvolupament, la seguretat i les oportunitats de futur dels seus fills i filles.
Des de la Fundació Claperós defensem que les polítiques d’habitatge protegit han d’incorporar una perspectiva social i de gènere, amb mesures específiques per a les famílies monoparentals.
Garantir un habitatge a una mare que sosté sola la seva família és també protegir la infància, combatre la desigualtat i construir una societat amb més oportunitats per a tothom.
