L’AMIANT I ELS MATERIALS PERILLOSOS: UNA AMENAÇA PER A LA SALUT I LA DIGNITAT DE LES PERSONES
No podem permetre que les persones que viuen en barris degradats hagin d’assumir riscos per a la seva salut a causa de l’amiant i d’altres materials perillosos presents en edificis, infraestructures i espais deteriorats.
L’amiant, utilitzat durant dècades en la construcció, continua sent un problema de salut pública. Quan els materials que el contenen es deterioren, es trenquen o es manipulen inadequadament, poden alliberar fibres que, si s’inhalen, provoquen malalties greus, com el mesotelioma i el càncer de pulmó. El perill no sempre és visible, però les conseqüències poden ser devastadores.
A aquesta problemàtica s’hi afegeixen altres riscos ambientals, com la presència de materials tòxics, residus contaminants, edificis en mal estat i espais abandonats que deterioren la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
La degradació urbana no és només un problema estètic: és una qüestió de salut pública, justícia social i drets ciutadans.
Les persones que viuen en entorns vulnerables no poden quedar condemnades a conviure amb riscos que comprometen el seu benestar. La protecció de la salut i la seguretat de les persones ha de ser una prioritat, independentment del barri on visquin o dels seus recursos econòmics.
Per això, cal exigir a les administracions una actuació decidida: identificar els materials perillosos, inspeccionar els edificis afectats, retirar l’amiant amb totes les garanties de seguretat, recuperar els espais degradats i informar transparentment la ciutadania sobre els riscos existents.
No n’hi ha prou amb reaccionar quan apareix un problema. Cal prevenir, intervenir i garantir un entorn saludable per a tothom.
No hi ha barris de primera i barris de segona. La salut, la seguretat i la dignitat de les persones han de tenir el mateix valor a tot arreu.
Des de la Fundació Claperós, defensem una societat més justa, inclusiva i sostenible, en què viure en un barri degradat no signifiqui estar més exposat a riscos ambientals ni disposar de menys oportunitats per gaudir d’una vida digna.
- SALUT, DIGNITAT I BARRIS SEGURS. CAP PERSONA HAURIA DE VIURE EXPOSADA A RISCOS EVITABLES.
La qüestió de fons és que la degradació dels barris pot agreujar les desigualtats socials i ambientals. La presència d’amiant i d’altres materials perillosos no s’ha d’abordar únicament com un problema de manteniment dels edificis, sinó com una responsabilitat pública vinculada a la salut, l’habitatge digne i la qualitat de vida.
Cal reclamar tres actuacions prioritàries:
- Prevenció i detecció: identificar els riscos i informar els residents de manera clara.
- Intervenció segura: retirar l’amiant i gestionar els residus perillosos mitjançant professionals autoritzats.
- Justícia ambiental: prioritzar els entorns més vulnerables i garantir que totes les persones puguin viure en espais segurs i saludables.
La pregunta que hem de posar sobre la taula és clara: podem parlar d’habitatge digne i de justícia social mentre hi hagi famílies que hagin de conviure amb riscos ambientals evitables?
Si volem construir una societat més justa, també hem de garantir que cap barri quedi enrere en la protecció de la salut i del medi ambient.
