Reformar els edificis no és només una qüestió estètica o de millora urbana. És una necessitat social i una responsabilitat pública per garantir la salut, la seguretat i el benestar de les persones que hi viuen.
Els edificis deteriorats, la presència d’amiant i d’altres materials perillosos, la humitat, la manca de ventilació i les deficiències en l’aïllament poden afectar directament la salut dels seus habitants. Aquestes situacions són especialment preocupants en barris degradats, on moltes famílies no disposen dels recursos necessaris per afrontar les reformes que necessiten els seus habitatges.
No podem exigir a les persones que visquin en condicions dignes si no garantim que els edificis on resideixen siguin segurs i saludables.
Cal impulsar polítiques de rehabilitació que prioritzin la salut de les persones, la retirada segura dels materials perillosos, l’eficiència energètica, la millora de la qualitat de l’aire interior i l’accessibilitat. Aquestes actuacions han de prestar una atenció especial a les famílies vulnerables i als barris que acumulen més problemes de degradació urbana.
Rehabilitar és prevenir malalties, reduir desigualtats i millorar la qualitat de vida. És també una manera de recuperar els barris, dignificar els habitatges i construir entorns més sostenibles, inclusius i respectuosos amb les persones.
La rehabilitació dels edificis ha de ser una prioritat social: perquè el dret a l’habitatge no consisteix únicament a tenir un sostre, sinó a poder viure en un espai segur, saludable i digne.
No podem mirar cap a una altra banda. Cal detectar els riscos, mobilitzar recursos i actuar amb responsabilitat.
- REFORMAR PER PROTEGIR. REHABILITAR PER VIURE MILLOR. GARANTIR HABITATGES SALUDABLES ÉS GARANTIR DRETS.
NO HI HA HABITATGE DIGNE SENSE EDIFICIS SEGURS I SALUDABLES
- Les administracions no poden continuar ignorant la degradació dels edificis i els riscos que afecten la salut de les persones que hi viuen.
L’amiant, els materials perillosos, les humitats, la manca de ventilació i el deteriorament de moltes construccions són problemes que exigeixen una resposta urgent. No estem parlant únicament de façanes en mal estat o de barris que necessiten una renovació urbanística. Estem parlant de la salut, la seguretat i la dignitat de milers de persones.
La situació és especialment preocupant en els barris més vulnerables, on moltes famílies no disposen dels recursos econòmics necessaris per rehabilitar els seus habitatges. Aquesta realitat agreuja les desigualtats socials i ambientals: qui té recursos pot buscar solucions, mentre que qui no en té sovint es veu obligat a continuar vivint en condicions inadequades.
Aquesta desigualtat no es pot normalitzar ni acceptar com una conseqüència inevitable de la situació econòmica.
Reclamem a les administracions públiques que situïn la rehabilitació dels edificis al centre de les polítiques d’habitatge i de salut pública. Cal identificar les construccions que presenten riscos, inspeccionar els immobles deteriorats, retirar l’amiant amb totes les garanties de seguretat i impulsar programes de rehabilitació que prioritzin les persones i els barris que més ho necessiten.
També cal garantir ajuts suficients per a les famílies amb menys recursos, establir prioritats d’actuació transparents i coordinar les polítiques d’habitatge, salut, medi ambient i regeneració urbana.
No podem continuar destinant esforços a construir nous habitatges sense afrontar, al mateix temps, els problemes dels edificis existents que necessiten intervencions urgents.
La responsabilitat pública no s’acaba quan una família disposa d’un sostre. També consisteix a garantir que aquest habitatge sigui segur, saludable i digne.
La rehabilitació no pot ser un privilegi reservat a qui se la pot pagar. Ha de ser una eina de justícia social, de prevenció dels riscos ambientals i de protecció dels drets de la ciutadania.
DES DE LA FUNDACIÓ CLAPERÓS DEFENSEM UNA POLÍTICA D’HABITATGE QUE POSI LES PERSONES AL CENTRE.
Exigim responsabilitat, planificació i actuacions efectives. Perquè la degradació dels edificis no pot convertir-se en una condemna per a les famílies que hi viuen, ni l’abandonament dels barris pot perpetuar les desigualtats.
- REHABILITAR ÉS PROTEGIR LA SALUT.
- REGENERAR ELS BARRIS ÉS COMBATRE LES DESIGUALTATS.
- GARANTIR HABITATGES SALUDABLES ÉS UNA RESPONSABILITAT PÚBLICA.
