NOTÍCIES DE L'OHP - OHP Observatori de l'Habitatge Protegit - TOTES LES NOTÍCIES

OHP: UNA NOVA MIRADA SOBRE LES OPORTUNITATS D’HABITATGE

No podem limitar les solucions a construir nous edificis o adquirir habitatges existents. També hem d’identificar els espais que avui no compleixen una funció residencial i estudiar-ne les possibilitats de transformació.

La reconversió d’oficines, hotels, aparcaments i locals comercials en desús pot obrir noves oportunitats per generar habitatge protegit, especialment en municipis amb una elevada pressió residencial i dificultats per disposar de nou sòl.

Aquestes transformacions han de comptar amb l’avaluació tècnica corresponent, la viabilitat econòmica, la compatibilitat urbanística i el consens municipal. No es tracta de transformar qualsevol edifici a qualsevol preu, sinó d’aprofitar intel·ligentment els recursos existents per donar resposta a una necessitat social prioritària.

Una inversió de 1.015 milions d’euros permetrà adquirir, promoure i rehabilitar 29.235 habitatges, així com concedir ajuts al lloguer a 121.800 joves.

El Govern aprova una partida econòmica per desplegar el Pla estatal d’Habitatge a Catalunya 2026-2030

El Govern de la Generalitat ha aprovat el conveni per executar a Catalunya el Pla estatal d’Habitatge 2026-2030, amb una dotació econòmica total de 1.015 milions d’euros. El finançament es distribuirà entre l’Estat, que aportarà 609 milions d’euros (60%), i la Generalitat, amb una contribució de 406 milions (40%).

Aquests recursos permetran impulsar diferents actuacions destinades a incrementar el parc d’habitatge assequible i protegit, facilitar l’accés a un habitatge digne, rehabilitar edificis existents i donar suport a les persones amb més dificultats econòmiques. En conjunt, es preveu actuar sobre 29.235 habitatges i concedir ajuts al lloguer a 121.800 joves.

Aquesta iniciativa reforça les polítiques públiques d’habitatge, entre les quals destaquen el Pla 50.000, el Programa Regenera i el Préstec d’Emancipació, i posa de manifest la necessitat de mantenir una estratègia continuada d’inversió, planificació i cooperació institucional.

Per a la Fundació Claperós, incrementar l’oferta d’habitatge protegit exigeix anar més enllà de les fórmules tradicionals de promoció. Cal sumar capacitats, mobilitzar recursos, facilitar la col·laboració publico-privada i explorar totes les oportunitats que permetin transformar espais infrautilitzats en habitatges al servei de les necessitats socials

.

En aquest sentit, considerem especialment important estudiar la reconversió d’edificis d’oficines, establiments hotelers en zones costaneres saturades, aparcaments i locals comercials en desús en habitatges protegits, sempre que les condicions urbanístiques, tècniques, ambientals i econòmiques ho permetin i amb l’acord dels ajuntaments corresponents.

Aquesta via pot contribuir a recuperar patrimoni edificat, aprofitar infraestructures existents, reduir la necessitat de nou sòl i ampliar les possibilitats de generar habitatge assequible. És una oportunitat per incorporar noves fórmules de cooperació entre administracions, propietaris, promotors i entitats socials.

LÍNIES D’ACTUACIÓ PER AMPLIAR L’OFERTA D’HABITATGE

El conveni preveu sis grans tipologies d’actuació, orientades a incrementar l’oferta residencial, rehabilitar el parc existent i facilitar l’accés a l’habitatge.

  • Adquisició d’habitatges (Ajut A1): Es destinaran 260,7 milions d’euros a l’adquisició de 3.070 habitatges per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
  • També es crea una línia de suport als ajuntaments i a les entitats socials perquè puguin accedir als habitatges subjectes al dret de tanteig i retracte. La finalitat és reforçar la capacitat d’adquisició d’aquests agents i facilitar que més habitatges passin a formar part del parc protegit.
  • Els ajuts complementaran els crèdits subvencionats de l’Institut Català de Finances i podran arribar fins al 20% del preu de l’habitatge adquirit, a més de 12.000 euros per finançar-ne les obres de rehabilitació.
  • La valoració de la Fundació Claperós: adquirir habitatges existents és una via necessària per ampliar amb rapidesa el parc protegit. Cal, però, garantir una gestió eficient d’aquests immobles i prioritzar-ne l’assignació a les persones i famílies que més necessiten una solució residencial estable.

Promoció pública d’habitatges de lloguer (Ajut A2)

  • Aquesta línia compta amb 77,7 milions d’euros per promoure 3.825 habitatges de lloguer.
  • Preveu subvencions de 20.000 euros per habitatge destinat a promocions d’obra nova impulsades per promotors públics i incorporades al Pla 50.000.
  • També incorpora una línia de reforç per a les promocions gestionades per entitats socials, amb ajuts de 300 euros per metre quadrat útil, sempre que es destini com a mínim el 20% dels habitatges a persones amb menys ingressos.

La promoció d’habitatge protegit necessita estabilitat financera, seguretat jurídica i mecanismes que facin viable la participació de diferents agents. La col·laboració publico-privada pot esdevenir una eina fonamental per accelerar la construcció de nous habitatges i garantir-ne la funció social.

Cooperatives d’habitatge i inclusió social (Ajut A6); Es destinaran 37,6 milions d’euros a promoure 1.040 habitatges.

La línia inclou ajuts complementaris al Pla 50.000 per a cooperatives d’habitatge d’obra nova que adquireixin el sòl necessari per desenvolupar les promocions.

També preveu suport específic a les entitats socials que impulsin habitatges destinats a programes d’inclusió social.

La valoració de la Fundació Claperós: cal diversificar els models d’accés i tinença de l’habitatge, incorporant iniciatives cooperatives i projectes socials. Aquestes fórmules poden afavorir la participació de les persones residents, la convivència i la creació de comunitats més cohesionades.

Captació i cessió d’habitatges (Ajut A7)

Aquesta actuació disposa de 29,8 milions d’euros per captar 1.000 habitatges del mercat privat.

  • El programa facilitarà que ajuntaments i entitats del tercer sector incorporin habitatges a les borses de mediació o als programes d’inserció residencial.
  • Els propietaris podran rebre una subvenció de fins a 600 euros mensuals per habitatge en concepte de lloguer, mentre que els municipis o les entitats socials podran obtenir fins a 12.000 euros per finançar les obres de rehabilitació.

Mobilitzar habitatges buits o infrautilitzats és una de les actuacions que poden generar resultats a curt termini. Cal oferir garanties als propietaris, facilitar la rehabilitació dels immobles i establir mecanismes de mediació que permetin incorporar aquests habitatges al mercat assequible amb seguretat i responsabilitat social.

Rehabilitació d’edificis (Ajut B2): Es preveu una dotació de 304,5 milions d’euros per rehabilitar 20.300 habitatges.

La rehabilitació del parc residencial existent és una actuació imprescindible per millorar les condicions d’habitabilitat, l’accessibilitat i l’eficiència energètica dels edificis.

Rehabilitar també és generar habitatge de qualitat i protegir la salut i el benestar de les persones. Cal impulsar intervencions que modernitzin els edificis, eliminin barreres arquitectòniques, millorin l’aïllament i redueixin el consum energètic, especialment en els barris amb més vulnerabilitat residencial.

Ajuts al pagament del lloguer per a joves (Ajut C1): Es destinaran 304,5 milions d’euros a ajuts al pagament del lloguer per a 121.800 joves.

Aquesta mesura vol facilitar l’emancipació juvenil i reduir les dificultats econòmiques que impedeixen a moltes persones accedir a un habitatge independent.

L’emancipació no pot convertir-se en un privilegi condicionat exclusivament per la capacitat econòmica familiar. Cal combinar els ajuts al lloguer amb una oferta suficient d’habitatge protegit, criteris d’accés adaptats a les diferents realitats familiars i noves oportunitats residencials per als joves.