Els conflictes residencials requereixen respostes que prioritzin el diàleg i la recerca de solucions viables.
La mediació entre propietaris i llogaters, amb l’acompanyament dels professionals corresponents, pot facilitar acords adaptats a les circumstàncies de cada cas, com ara calendaris de pagament, renegociacions o altres fórmules que permetin mantenir l’habitatge.
La mediació no substitueix les garanties legals ni resol tots els conflictes, però pot ser una via útil per evitar que les dificultats econòmiques acabin provocant la pèrdua de la llar.
3. Protegir les famílies i les persones més vulnerables
Els infants, les famílies monoparentals, les persones grans, les persones amb discapacitat i les llars amb ingressos baixos poden patir conseqüències especialment greus quan perden el seu habitatge.
Les polítiques públiques han de tenir en compte aquestes circumstàncies i garantir una valoració individualitzada de cada situació, amb especial atenció a les necessitats dels infants i de les persones dependents.
La protecció social ha de permetre que les persones afectades rebin informació, assessorament jurídic i suport professional per conèixer els seus drets i les alternatives disponibles.
4. Garantir alternatives residencials dignes
Quan no sigui possible mantenir l’habitatge habitual, cal disposar d’alternatives residencials adequades, accessibles i assequibles.
És necessari ampliar l’oferta de lloguer social i d’habitatge protegit, reforçar els recursos d’emergència residencial i facilitar solucions estables per a les persones i famílies que no poden accedir al mercat lliure.
Una resposta d’emergència pot ser necessària, però no hauria de convertir-se en una situació permanent. L’objectiu ha de ser recuperar l’estabilitat residencial i facilitar que les persones puguin reconstruir el seu projecte de vida.
5. Reforçar la responsabilitat de les administracions
Evitar els desnonaments requereix coordinació entre les administracions públiques, els serveis socials, els serveis d’habitatge, els professionals jurídics i les entitats del tercer sector.
Cal impulsar protocols de detecció primerenca, millorar l’accés als ajuts, facilitar la mediació i disposar d’informació actualitzada sobre les necessitats residencials.
Les polítiques públiques han de combinar la prevenció, la protecció de les persones vulnerables i l’ampliació del parc d’habitatge assequible. Sense alternatives residencials suficients, la intervenció social té una capacitat limitada per resoldre els problemes de fons.
EL COMPROMÍS DE LA FUNDACIÓ CLAPERÓS
Des de la Fundació Claperós defensem que l’habitatge és un element essencial per garantir la dignitat, l’estabilitat i la inclusió social de les persones.
Per això, considerem necessari avançar cap a polítiques que prioritzin la prevenció dels desnonaments, promoguin la mediació, reforcin la protecció de les famílies vulnerables i facilitin alternatives residencials reals.
Cal treballar perquè les dificultats econòmiques o familiars no es converteixin automàticament en situacions d’exclusió residencial. Això exigeix anticipació, responsabilitat institucional, cooperació entre els agents implicats i una oferta suficient d’habitatge assequible.
Evitar un desnonament, quan sigui possible i viable, significa protegir una llar, preservar els vincles familiars i comunitaris i prevenir situacions de vulnerabilitat que poden tenir conseqüències durant molts anys.
La resposta als problemes d’habitatge no pot limitar-se a actuar quan les persones ja ho han perdut tot. Ha de començar abans, amb polítiques preventives, suport efectiu i solucions que permetin mantenir o recuperar una llar digna.
PREVENIR LA PÈRDUA DE LA LLAR ÉS PROTEGIR LES PERSONES.
La gent gran constitueix un col·lectiu que requereix una atenció especial davant del risc de perdre el seu habitatge. Arribar a una edat avançada i haver de fer front a un desnonament pot representar una situació d’enorme vulnerabilitat, especialment quan es disposa d’una pensió limitada, es viu sol o no es compta amb una xarxa familiar que pugui oferir suport.
Perdre la llar en aquesta etapa de la vida no significa únicament haver de buscar un altre lloc on viure. També pot comportar la ruptura dels vincles veïnals, la pèrdua de l’entorn conegut, l’allunyament dels serveis mèdics i socials i un deteriorament de l’autonomia personal i emocional.
Les polítiques d’habitatge han de tenir en compte que la gent gran necessita estabilitat residencial, protecció davant la vulnerabilitat econòmica i alternatives que permetin envellir amb dignitat.
L’objectiu hauria de ser evitar la pèrdua de l’habitatge sempre que sigui possible i, quan no ho sigui, garantir una alternativa residencial digna, adequada i estable.
1. Alternatives administratives i socials per protegir la gent gran
Les actuacions es poden estructurar en vuit línies de treball:
1. Mediació abans d’arribar al desnonament
- Activar serveis de mediació entre propietaris i llogaters.
- Negociar ajornaments o fraccionaments dels deutes.
- Estudiar la possibilitat de reduir temporalment la càrrega del lloguer.
- Buscar acords de continuïtat residencial quan siguin viables.
A Catalunya, el servei Ofideute i els serveis de mediació ofereix assessorament per prevenir la pèrdua de l’habitatge.
2. Ajuts econòmics d’emergència
Establir ajuts específics per a persones grans amb pensions baixes que no poden afrontar temporalment el lloguer, la hipoteca o els deutes acumulats.
Les prestacions econòmiques d’especial urgència de la Generalitat permeten intervenir per facilitar la permanència a la llar o l’accés a un altre habitatge, segons els requisits establerts.
3. Habitatge protegit amb prioritat residencial
Facilitar l’accés de les persones grans vulnerables a habitatges protegits o de lloguer social, amb criteris que valorin:
- Edat i situació econòmica.
- Situació de soledat o manca de suport familiar.
- Estat de salut i autonomia personal.
- Risc de pèrdua de l’habitatge habitual.
- Arrelament al barri i proximitat als serveis assistencials.
4. Reallotjament sense trencar els vincles personals
Quan no sigui possible mantenir l’habitatge actual, cal oferir alternatives residencials dignes i estables, preferentment al mateix municipi o barri.
És important evitar que una persona gran hagi de perdre també el contacte amb els veïns, els serveis mèdics, les amistats i l’entorn on ha desenvolupat la seva vida.
5. Habitatges amb serveis i acompanyament social
Promoure habitatges adaptats a les necessitats de la gent gran, amb accessibilitat, serveis comunitaris, suport social i espais de convivència.
Aquesta alternativa permet mantenir l’autonomia sense haver de passar necessàriament a un centre residencial.
6. Compra pública o adquisició de l’habitatge en situacions extremes
Estudiar fórmules perquè l’Administració pugui adquirir l’habitatge on resideix una persona gran vulnerable i mantenir-la com a llogatera, quan sigui jurídicament i econòmicament viable.
És especialment interessant que la Generalitat ha anunciat el 2026 un Fons d’Emergència Habitacional que contempla la compra d’habitatges per evitar la pèrdua de la llar quan s’han esgotat altres alternatives.
7. Protecció jurídica i assessorament gratuït
Garantir que cap persona gran afronti un procediment de desnonament sense conèixer els seus drets i les possibilitats de defensa.
Cal facilitar:
- Assessorament jurídic gratuït quan es compleixin els requisits.
- Informació sobre les possibles suspensions judicials.
- Acompanyament en els tràmits administratius.
- Informes socials que acreditin les circumstàncies personals i econòmiques.
8. Seguiment social individualitzat
Crear mecanismes de seguiment perquè les persones grans en risc residencial no quedin desateses després d’una intervenció administrativa.
La protecció ha de continuar fins que s’hagi aconseguit una solució residencial estable, no simplement fins que s’hagi resolt el procediment judicial.
LA GENT GRAN NO HAURIA DE PERDRE LA SEVA LLAR
Prevenir els desnonaments, protegir les persones i garantir alternatives residencials dignes.
Des de la Fundació Claperós considerem que les situacions de risc de desnonament que afecten les persones grans necessiten una resposta específica, preventiva i coordinada entre les administracions públiques i els serveis socials.
No podem permetre que una persona que ha construït el seu projecte de vida al llarg de molts anys hagi d’afrontar la vellesa amb la incertesa de perdre casa seva, especialment quan les seves dificultats econòmiques o personals limiten les possibilitats de trobar una nova llar.
Defensem que les administracions han d’actuar abans que es produeixi la pèrdua de l’habitatge, facilitant ajuts econòmics, mediació, assessorament jurídic i alternatives residencials adaptades a les necessitats de cada persona.
També considerem necessari estudiar noves fórmules de col·laboració pública i privada que permetin mantenir les persones grans en el seu habitatge habitual, quan sigui possible, o facilitar-ne el reallotjament en condicions dignes, estables i assequibles.
La protecció de la gent gran no pot limitar-se a una resposta d’emergència. Ha de formar part d’una política d’habitatge que garanteixi estabilitat, autonomia personal, continuïtat dels vincles comunitaris i seguretat residencial durant tota la vida.
Evitar que una persona gran perdi casa seva és també protegir la seva història, la seva dignitat i el seu dret a envellir amb tranquil·litat.
La Fundació Claperós defensa que el dret a l’habitatge ha d’estar garantit durant totes les etapes de la vida.
La gent gran no pot quedar desprotegida davant les dificultats econòmiques o residencials. Cal anticipar-se als problemes, mobilitzar els recursos disponibles i construir alternatives que permetin afrontar l’envelliment amb seguretat, autonomia i dignitat.
El programa vol contribuir a transformar la preocupació social pels desnonaments en actuacions concretes de prevenció, mediació, protecció i accés a l’habitatge.
NO DESNONAR SENSE ABANS BUSCAR UNA SOLUCIÓ.
Prevenir, mediar, protegir i oferir alternatives. Quatre compromisos per garantir que la gent gran pugui continuar vivint amb dignitat i seguretat.
ANTICIPAR EL RISC, PROTEGIR LA LLAR I GARANTIR EL FUTUR
Un model integral de prevenció de la vulnerabilitat residencial de la gent gran
La protecció residencial de la gent gran no pot limitar-se a intervenir quan existeix un procediment de desnonament o quan la pèrdua de l’habitatge és imminent. Cal avançar cap a un model de treball preventiu que permeti identificar les dificultats abans que es converteixin en situacions de vulnerabilitat, inseguretat o exclusió residencial.
La Fundació Claperós proposa impulsar una línia d’actuació que abordi l’estabilitat residencial des d’una perspectiva integral, combinant prevenció, acompanyament social, mediació i desenvolupament d’alternatives habitacionals.
L’objectiu és que les persones grans puguin mantenir la seva llar, adaptar-la a les seves necessitats i disposar de solucions residencials estables quan les circumstàncies personals, familiars o econòmiques facin necessari un canvi d’habitatge.
La seguretat residencial és una condició essencial per envellir amb dignitat. Garantir-la significa protegir no només una propietat o un contracte de lloguer, sinó també la història personal, l’autonomia i el projecte de vida de cada persona.
