El conjunt de Catalunya afronta un important desequilibri entre l’oferta d’habitatges disponibles i les necessitats reals de la població. Segons les estimacions d’experts del sector presentades el novembre de 2026, el dèficit d’habitatge assequible se situa al voltant dels 470.000 habitatges.
Aquesta xifra posa de manifest la dimensió del repte residencial i la necessitat d’impulsar noves fórmules que permetin ampliar el parc d’habitatge protegit i de lloguer assequible.
Des de la Fundació Claperós i l’Observatori de l’Habitatge Protegit (OHP) considerem que afrontar aquesta situació requereix sumar esforços entre les administracions públiques, el sector privat i les entitats socials. Cal promoure la col·laboració, la innovació constructiva i nous models de gestió que facilitin la creació d’habitatges adaptats a les possibilitats econòmiques de les famílies.
BARCELONA: EL REPTE DE L’HABITATGE ASSEQUIBLE I PROTEGIT
La manca d’habitatge assequible a la província de Barcelona és un dels principals reptes socials i residencials del territori. L’augment de la demanda, l’escassetat d’oferta a preus accessibles i les dificultats per accedir a un habitatge protegit situen moltes famílies, joves i persones amb ingressos limitats en una situació d’incertesa residencial.
Les dades mostren la necessitat d’ampliar el parc d’habitatge assequible, aprofitar millor els habitatges existents i impulsar noves fórmules de col·laboració entre les administracions, el sector privat i les entitats socials.
Les dades de Barcelona i de la seva àrea metropolitana mostren que el problema de l’habitatge no es pot abordar amb una única solució. Cal actuar sobre diferents fronts: incrementar la construcció d’habitatge protegit, recuperar i rehabilitar immobles, facilitar l’accés a sòl disponible i promoure nous models de gestió i finançament.
Des de la Fundació Claperós i l’Observatori de l’Habitatge Protegit (OHP) defensem la necessitat de sumar les administracions públiques, els promotors, les empreses, els professionals i les entitats socials per avançar.
HABITATGES BUITS I INFRAUTILITZATS: UNA REALITAT QUE CAL ANALITZAR
A la província de Barcelona, les dades del Cens de població i habitatges de 2021 situen el nombre d’habitatges buits al voltant de les 213.000 unitats. Aquesta realitat també es manifesta a les principals ciutats de l’entorn metropolità.
A Barcelona ciutat, el recompte d’Idescat, elaborat a partir de les dades de l’INE, identifica 75.488 habitatges buits, aproximadament un 9,3% dels 808.751 habitatges del municipi.
Si s’hi afegeixen els habitatges classificats com d’ús molt baix i d’ús esporàdic, el conjunt s’apropa als 147.400 habitatges sense ús habitual o amb una ocupació molt reduïda.
Altres municipis també presenten xifres significatives. Entre les dades recollides a partir del cens de 2021 destaquen:
- Badalona: 7.123 habitatges buits o amb un consum elèctric molt baix.
- Santa Coloma de Gramenet: 4.368 habitatges en aquesta situació.
Aquestes dades s’han d’interpretar amb rigor. El cens de l’INE utilitza el consum elèctric per classificar els habitatges segons la seva intensitat d’ús. Per tant, no tots els immobles identificats es poden considerar habitatges permanentment buits ni estan disponibles per incorporar-se immediatament al mercat.
Alguns poden ser segones residències, habitatges pendents de rehabilitació, immobles en processos de transmissió o propietats amb un ús esporàdic.
El repte consisteix a identificar quins d’aquests habitatges es podrien recuperar, rehabilitar o mobilitzar per ampliar l’oferta residencial, sempre que sigui viable des del punt de vista tècnic, jurídic i econòmic.
DEMANDA D’HABITATGE PROTEGIT: UNA DIFERÈNCIA IMPORTANT RESPECTE DE L’OFERTA
La demanda d’habitatge amb protecció oficial continua sent molt elevada a la demarcació de Barcelona.
Segons les dades de la Generalitat corresponents al 2025:
113.916 inscripcions vigents al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial a la demarcació de Barcelona.
55.942 sol·licituds inscrites durant el 2025, que representen aproximadament el 85% de les noves sol·licituds registrades a tot Catalunya.
2.906 habitatges protegits acabats a la demarcació de Barcelona durant el mateix any.
Aquestes dades permeten observar la distància entre les necessitats de la població i la capacitat actual de generar habitatge protegit.
Cal diferenciar, però, les sol·licituds presentades durant un any del nombre total d’inscripcions vigents i dels habitatges acabats. Són indicadors diferents i no es poden restar directament per calcular un dèficit anual exacte.
La lectura de conjunt és clara: la producció d’habitatge protegit ha d’augmentar de manera sostinguda per donar resposta a una demanda que afecta un nombre molt important de llars.
El dèficit estructural d’habitatge de lloguer assequible a Barcelona
Més enllà de les sol·licituds registrades oficialment, també cal tenir en compte les necessitats de les persones que no poden accedir a un habitatge a preus de mercat.
Un estudi presentat el novembre de 2023, estimava en 186.000 habitatges el dèficit de lloguer assequible a Barcelona i la seva àrea metropolitana a curt termini.
El mateix estudi assenyalava que el sòl disponible permetria donar resposta inicialment a unes 30.000 unitats, aproximadament el 14% de la necessitat estimada.
Aquesta limitació posa sobre la taula la importància de planificar nou sòl residencial, aprofitar millor el patrimoni immobiliari disponible i desenvolupar nous models de promoció i construcció.
NOVA OFERTA EN CONSTRUCCIÓ: PREPARAR EL FUTUR RESIDENCIAL
A més dels habitatges que ja es poden adjudicar o comercialitzar, hi ha noves promocions públiques i de col·laboració publico-privada en diferents fases de desenvolupament.
COM ACCEDIR A UN HABITATGE PROTEGIT?
Per participar en els procediments d’adjudicació d’habitatge amb protecció oficial és imprescindible estar inscrit prèviament al registre corresponent.
Barcelona ciutat
Les persones interessades han de tramitar la inscripció al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona, gestionat pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
Resta de municipis
Cal inscriure’s al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya, gestionat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, excepte en els municipis que disposen d’un registre municipal propi.
La inscripció al registre de la Generalitat té una vigència de dos anys. A més, per participar en una convocatòria concreta, cal estar inscrit abans de l’inici del procediment i complir els requisits específics de les seves bases.
Els criteris d’empadronament, els ingressos màxims, les reserves per a determinats col·lectius i les condicions de cada adjudicació poden variar segons el municipi i la promoció.
La província de Girona afronta un important repte residencial: facilitar l’accés a un habitatge digne i assequible en un territori on la demanda creix i l’oferta disponible continua sent insuficient.
Les dificultats d’accés a l’habitatge afecten especialment els joves que volen emancipar-se, les famílies amb ingressos limitats, les persones grans i les persones que es troben en situació de vulnerabilitat residencial.
Les dades de la Generalitat i les iniciatives impulsades pels ajuntaments mostren la necessitat d’ampliar el parc d’habitatge protegit, mobilitzar immobles que actualment no tenen un ús residencial efectiu i desenvolupar noves fórmules de col·laboració entre el sector públic, el privat i les entitats socials.
HABITATGES BUITS: UN PARC RESIDENCIAL QUE CAL MOBILITZAR
Segons el Registre d’Habitatges Buits i d’Habitatges Ocupats Sense Títol Habilitant de la Generalitat de Catalunya, a la demarcació de Girona hi havia 4.205 habitatges inscrits a 31 de desembre de 2024, davant dels 4.641 registrats un any abans.
Aquesta estadística requereix una precisió: el registre inclou habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant procedents d’execucions hipotecàries que són propietat d’entitats financeres o altres persones jurídiques. Per tant, no representa la totalitat dels habitatges buits de la província.
Mobilitzar habitatges existents és també una manera d’ampliar l’oferta assequible, evitar el deteriorament dels immobles i facilitar que més persones i famílies puguin establir-se al seu municipi.
La situació de Girona posa de manifest que les polítiques d’habitatge necessiten una actuació continuada, planificada i coordinada. La creació de nou habitatge protegit és imprescindible, però també ho és recuperar els immobles existents, facilitar l’accés al sòl i trobar nous models de promoció i gestió residencial.
Des de la Fundació Claperós i l’Observatori de l’Habitatge Protegit (OHP) defensem un model de col·laboració que permeti sumar les administracions públiques, les empreses, els promotors, els professionals i les entitats socials.
Apostem per la innovació constructiva, la construcció industrialitzada, la sostenibilitat i les fórmules de gestió que ajudin a fer possible habitatge protegit i assequible en condicions adequades de qualitat, confort i accessibilitat.
També considerem fonamental que les polítiques residencials tinguin en compte les diferents realitats familiars i personals: joves que volen emancipar-se, famílies monoparentals, persones grans i llars amb dificultats econòmiques.
El nostre compromís és contribuir a transformar les necessitats residencials en solucions reals, promovent el diàleg, la cooperació i nous projectes que permetin ampliar les oportunitats d’accés a l’habitatge.
DEMANDA D’HABITATGE PROTEGIT: UNA NECESSITAT QUE CONTINUA CREIXENT
La demanda d’habitatge amb protecció oficial a Girona reflecteix les dificultats que afronta una part important de la població per accedir a una llar.
Segons les dades oficials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya corresponents al 2025:
6.527 inscripcions vigents al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial a la demarcació de Girona.
4.031 sol·licituds inscrites durant el 2025, una mostra de la pressió que continua rebent el sistema d’accés a l’habitatge protegit.
Aquestes xifres reflecteixen la demanda que arriba al registre administratiu, però no necessàriament totes les persones que tenen dificultats per accedir a un habitatge. Hi ha famílies i ciutadans que, per les seves circumstàncies econòmiques o personals, no arriben a formalitzar la inscripció.
Per això, la necessitat residencial s’ha d’analitzar també des d’una perspectiva social: emancipació juvenil, creixement de noves llars, famílies monoparentals, persones grans i situacions de vulnerabilitat.
El repte no és únicament construir més habitatges, sinó aconseguir que els nous habitatges siguin realment accessibles per a les persones que els necessiten.
GIRONA CIUTAT: NOVES PROMOCIONS D’HABITATGE PROTEGIT
La ciutat de Girona concentra una part important de les iniciatives públiques destinades a ampliar l’oferta de lloguer assequible. L’Ajuntament impulsa diferents promocions amb la participació de la Generalitat, l’INCASÒL i entitats socials.
Els lloguers previstos són d’aproximadament 400 euros mensuals per als pisos de dos dormitoris i 530 euros per als de tres dormitoris, sense incloure les despeses vinculades a l’habitatge.
L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) té prevista una promoció de 88 habitatges protegits de lloguer al sector de Domeny, distribuïts en dos edificis amb habitatges de dues i tres habitacions.
El projecte es desenvolupa sobre terrenys municipals cedits a l’INCASÒL mitjançant un dret de superfície de 75 anys. La gestió i administració dels habitatges correspondrà a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
La promoció incorpora quatre habitatges adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Les bases d’adjudicació encara estan pendents de publicació.
Nous solars municipals: 79 habitatges més previstos
L’Ajuntament de Girona ha incorporat dos nous terrenys municipals, situats als sectors de l’Avellaneda i Pla de Palau-Sant Pau, a la reserva pública de solars de la Generalitat.
Aquests terrenys permetran impulsar 79 nous habitatges de protecció oficial destinats al lloguer assequible: 54 a l’Avellaneda i 25 a Pla de Palau-Sant Pau.
La iniciativa forma part d’una planificació municipal més àmplia que preveu reserves de sòl per a 1.815 habitatges de protecció pública distribuïts pels diferents barris de Girona.
És una previsió de desenvolupament urbanístic a mitjà i llarg termini, no un conjunt de pisos que ja estiguin construïts o disponibles.
ALTRES MUNICIPIS: AMPLIAR L’OFERTA A LES COMARQUES GIRONINES
Les necessitats d’habitatge protegit no es concentren exclusivament a Girona ciutat. Figueres, Blanes, Lloret de Mar i altres municipis també necessiten ampliar l’oferta residencial per donar resposta a les necessitats de la població.
Mobilització d’habitatges buits: la iniciativa de la Fundació SERGI
Una altra via per ampliar l’oferta consisteix a recuperar habitatges privats que actualment es troben desocupats i incorporar-los a les borses de lloguer assequible.
En aquesta línia, la Fundació SERGI ha posat en marxa la campanya «La valentia de confiar», amb la participació inicial de set ajuntaments gironins: Llagostera, Platja d’Aro, Sils, Celrà, Vidreres, Banyoles i Calonge.
La iniciativa ofereix garanties a les persones propietàries, com ara el cobrament del lloguer, assegurança multirisc, gestió administrativa i seguiment de l’habitatge.
L’objectiu inicial és incorporar entre vuit i deu habitatges a la borsa de lloguer assequible, amb la finalitat de facilitar l’accés a una llar a persones i famílies en situació de vulnerabilitat.
És un exemple de com la cooperació entre entitats socials i administracions locals pot contribuir a aprofitar millor els recursos residencials existents.
COM ACCEDIR A UN HABITATGE PROTEGIT?
Les persones interessades a optar a un habitatge amb protecció oficial han d’estar inscrites al registre corresponent i complir els requisits establerts per a cada promoció.
Cal formalitzar la inscripció al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya. La inscripció té una vigència de dos anys i s’ha de renovar dins del termini establert.
Els habitatges no s’adjudiquen necessàriament per ordre d’arribada. Cada promoció estableix unes bases pròpies, que poden incloure sorteigs, barems, reserves per a col·lectius específics i criteris de priorització.
La demarcació de Tarragona afronta un repte residencial cada vegada més important: ampliar l’oferta d’habitatge assequible i facilitar que les persones i les famílies puguin accedir a una llar en condicions econòmiques adequades.
L’augment dels preus, les dificultats d’emancipació dels joves i la insuficiència d’habitatge protegit afecten especialment les persones amb ingressos mitjans i baixos, les famílies monoparentals i les llars que es troben en situació de vulnerabilitat.
Les dades de la Generalitat i les iniciatives promogudes pels ajuntaments mostren la necessitat d’impulsar noves promocions residencials, recuperar habitatges que no tenen un ús habitual i trobar fórmules de cooperació entre les administracions públiques, el sector privat i les entitats socials.
Segons les dades del Registre d’Habitatges Buits i d’Habitatges Ocupats Sense Títol Habilitant de la Generalitat de Catalunya, la demarcació de Tarragona tenia 5.150 habitatges inscrits a 31 de desembre de 2024, davant dels 5.830 registrats un any abans.
Aquest registre recull habitatges buits o ocupats sense títol habilitant procedents d’execucions hipotecàries, propietat d’entitats financeres o altres persones jurídiques. Per tant, no representa la totalitat dels habitatges desocupats de la província.
La realitat és més àmplia si es tenen en compte els immobles de petits propietaris, els habitatges que tenen un ús esporàdic i les segones residències.
- Tarragona ciutat: més de 8.300 habitatges sense ús habitual
Segons una anàlisi de la UGT elaborada a partir de les dades censals d’Idescat de 2025, a Tarragona ciutat hi ha 8.312 habitatges desviats de l’ús residencial habitual, una xifra que representa aproximadament el 12,4% del parc residencial.
Aquesta categoria no significa necessàriament que tots els pisos estiguin permanentment buits. També inclou habitatges amb usos molt reduïts o diferents de la residència habitual.
Aquestes dades obren un debat important sobre la necessitat de conèixer millor el parc immobiliari existent i identificar quins habitatges podrien recuperar-se, rehabilitar-se o incorporar-se a les borses de lloguer assequible.
Aprofitar millor els habitatges disponibles és una part de la solució. Cal facilitar que els immobles recuperables puguin tornar a complir una funció residencial i social.
La demanda d’habitatge amb protecció oficial a Tarragona reflecteix les dificultats que tenen moltes persones per accedir a una llar a preus compatibles amb els seus ingressos.
Segons les dades oficials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya corresponents al 2025:
6.049 inscripcions vigents al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial a la demarcació de Tarragona.
4.101 sol·licituds inscrites durant el 2025, que reflecteixen la continuïtat de la demanda residencial.
91 habitatges amb protecció oficial acabats durant el 2025 a tota la demarcació.
Aquestes xifres són indicadors diferents: les inscripcions vigents representen la demanda acumulada, les sol·licituds inscrites corresponen a l’activitat d’un any i els habitatges acabats mesuren la nova producció residencial.
Malgrat això, la lectura conjunta posa de manifest la necessitat d’incrementar la capacitat de construir i adjudicar habitatge protegit.
Una demanda que va més enllà del registre oficial
El registre administratiu només recull les persones que han formalitzat la inscripció i compleixen les condicions establertes. Per tant, no inclou necessàriament totes les llars que tenen dificultats per accedir a un habitatge.
Entre les situacions que cal considerar destaquen:
. Joves: dificultats per emancipar-se i accedir al primer habitatge.
. Famílies: necessitat de lloguers compatibles amb els ingressos familiars.
. Famílies monoparentals: necessitat de criteris d’accés que tinguin en compte una única font d’ingressos i les responsabilitats familiars.
. Persones grans: necessitat d’estabilitat residencial i alternatives habitacionals adaptades.
. Persones vulnerables: dificultats econòmiques i socials que poden derivar en situacions d’exclusió residencial.
La necessitat d’habitatge no es pot mesurar exclusivament pel nombre de sol·licituds administratives. També cal identificar les circumstàncies socials i econòmiques de les persones que necessiten una llar.
LLEIDA: EL REPTE DE L’HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE
Les comarques de Lleida afronten un repte important per garantir l’accés a l’habitatge: ampliar l’oferta assequible, facilitar l’emancipació dels joves i donar resposta a les necessitats residencials de les famílies.
Tot i que el mercat immobiliari lleidatà presenta característiques diferents de les grans àrees metropolitanes, la dificultat d’accedir a un habitatge digne i econòmicament accessible també és una realitat al territori.
La insuficiència de noves promocions protegides, les dificultats per accedir al finançament i la concentració de l’oferta a Lleida ciutat fan necessari impulsar noves actuacions a escala comarcal.
Les dades disponibles mostren la necessitat de sumar esforços entre les administracions, els promotors, les entitats socials i els professionals del sector per ampliar les oportunitats d’accés a l’habitatge.
La realitat residencial de Lleida posa de manifest que cal impulsar polítiques i projectes capaços de transformar les necessitats de la població en solucions concretes.
La construcció de nou habitatge protegit, la recuperació d’immobles existents, la mobilització de sòl públic i la incorporació de noves fórmules de finançament són instruments necessaris per avançar cap a un model residencial més equilibrat.
Des de la Fundació Claperós i l’Observatori de l’Habitatge Protegit (OHP) defensem la necessitat de sumar esforços entre les administracions públiques, les empreses promotores, els professionals, les cooperatives i les entitats socials.
Apostem per una col·laboració publico-privada que permeti desenvolupar projectes viables, sostenibles i adaptats a les necessitats reals de les persones.
També promovem la innovació constructiva, la construcció industrialitzada i els nous models de gestió residencial com a eines per reduir costos, millorar l’eficiència i facilitar la creació d’habitatges protegits de qualitat.
La nostra línia de treball incorpora una mirada social que reconeix les diferents realitats familiars i personals: joves que volen emancipar-se, famílies amb dificultats econòmiques, famílies monoparentals i persones grans que necessiten estabilitat residencial.
El compromís de la Fundació Claperós és contribuir a convertir les oportunitats de cooperació en habitatges reals i les necessitats de les persones en solucions de futur.
CONÈIXER EL PARC EXISTENT I APROFITAR-LO MILLOR
Segons el Registre d’Habitatges Buits i d’Habitatges Ocupats Sense Títol Habilitant de la Generalitat de Catalunya, la demarcació de Lleida tenia 2.588 habitatges inscrits a 31 de desembre de 2024, davant dels 2.931 registrats un any abans.
Aquest registre recull habitatges procedents d’execucions hipotecàries que són propietat d’entitats financeres o altres persones jurídiques. Per tant, no representa la totalitat dels habitatges desocupats del territori.
Una altra perspectiva l’ofereixen les dades de l’Agència Tributària corresponents a l’exercici 2024. Segons aquesta estadística, a la província de Lleida hi havia 55.395 habitatges classificats com a «a disposició» dels seus titulars, que representen el 30,37% dels 182.381 habitatges amb valor cadastral recollits en aquesta classificació.
Aquesta categoria inclou immobles que no consten com a habitatge habitual ni arrendat, però no significa que tots estiguin buits. També pot incloure segones residències i habitatges d’ús ocasional.
Una oportunitat per ampliar l’oferta residencial
Aquestes dades posen de manifest la importància de conèixer millor el parc immobiliari existent i estudiar quins immobles podrien incorporar-se a l’oferta de lloguer assequible.
Des de la Fundació Claperós considerem que cal treballar en diferents direccions:
- Identificar habitatges que es puguin recuperar i posar novament en ús.
- Impulsar la rehabilitació d’immobles que necessiten millores.
- Facilitar la incorporació d’habitatges privats a les borses de lloguer assequible.
- Establir mecanismes de confiança i garanties per a les persones propietàries.
- Promoure la col·laboració amb els ajuntaments i les entitats socials.
Aprofitar millor els habitatges existents és una part important de la solució per ampliar l’oferta residencial i donar resposta a les necessitats de la població.
UN DESEQUILIBRI QUE CAL AFRONTAR
Les dades del sector immobiliari mostren una diferència important entre la demanda d’habitatge protegit i la capacitat actual de construir-ne de nous.
Segons l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), la demarcació de Lleida necessita incorporar aproximadament 8.000 habitatges per donar resposta a les necessitats residencials existents.
Aquesta estimació sectorial reflecteix la magnitud del problema, especialment pel que fa a les dificultats d’emancipació juvenil i a les famílies que no poden assumir els preus del mercat lliure.
Les dades de 2025 permeten observar el desequilibri entre les sol·licituds d’habitatge protegit i la nova producció:
- 2.625 sol·licituds vigents al Registre de Sol·licitants d’HPO de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran.
- 16 habitatges protegits iniciats durant el 2025 en aquests àmbits territorials: 15 a Ponent i 1 a l’Alt Pirineu i Aran.
- Més de 160 sol·licituds per cada nou habitatge protegit iniciat, una ràtio orientativa que mostra la distància entre la demanda registrada i la nova producció.
Les xifres provenen de l’informe de conjuntura de l’APCE i de les estadístiques de construcció d’habitatge protegit.
La producció de 2025 representa, a més, una reducció molt important respecte als 103 habitatges protegits iniciats el 2024 i als 94 del 2023. L’APCE considera que caldria doblar el ritme de construcció total d’habitatges a la demarcació per avançar cap a un equilibri entre oferta i demanda
La Generalitat ha actualitzat els preus màxims de venda de l’habitatge protegit. Per al règim general, el preu màxim de referència s’ha situat en 2.913 euros per metre quadrat útil, segons la informació publicada sobre la nova regulació.
Aquests límits permeten establir un marc de preus regulats per facilitar l’accés a la compra, tot mantenint la qualificació protegida de l’habitatge i les condicions que estableix la normativa.
OFERTA DE LLOGUER ASSEQUIBLE I SOCIAL A LLEIDA
L’ampliació del parc de lloguer públic i assequible és fonamental per a les persones que no poden assumir la compra d’un habitatge o que no disposen dels estalvis necessaris per accedir-hi.
A Lleida ciutat destaquen diferents iniciatives impulsades per l’Estat, l’Ajuntament i els operadors socials.
- CASA 47: set habitatges de lloguer públic a Lleida
La nova plataforma estatal CASA 47 ha incorporat inicialment set habitatges de lloguer públic a Lleida, amb rendes mensuals que se situen entre els 425 i els 646 euros. Els pisos anunciats tenen dues habitacions i superfícies d’entre 53 i 84 metres quadrats.
